Rafael Patxot i Jubert, amic i admirador d’Enric Prat de la Riba, va intervenir en converses prèvies amb vista a la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans i va contribuir amb fitxes lexicogràfiques al diccionari que preparava la Secció Filològica, tal com havia fet abans amb l’Obra del Diccionari d’Antoni M. Alcover. El 1920 va signar un conveni amb la Secció Històrico-Arqueològica en nom de la Fundació Concepció Rabell i Cibils, amb la finalitat de patrocinar l’edició de les Cròniques catalanes medievals projectada pel seu amic Jaume Massó i Torrents, i durant la dictadura de Primo de Rivera va sufragar, des de la Institució Patxot, la major part de publicacions de la corporació. En començar la Guerra Civil, es van perdre els materials que Ramon d’Abadal havia recollit per al que després seria la Catalunya carolíngia, que Patxot continuà patrocinant des de l’exili a Suïssa.

Els fons impresos de l’Institut d’Estudis Catalans són plens de les aportacions de Patxot a la ciència i la cultura catalanes, un fet que queda reflectit directament en publicacions pròpies del seu catàleg i també en publicacions conservades a la seva seu.